- Els operadors globals estan desactivant les xarxes 2G i 3G per aprofitar l'espectre radioelèctric a favor del desplegament massiu de 4G i 5G.
- El tancament afecta críticament dispositius IoT, sistemes de teleassistència, datàfons i el sistema de trucades d'emergència eCall en vehicles.
- La transició requereix la migració de maquinari antic cap a tecnologies més eficients com ara NB-IoT, LTE-M o VoLTE per evitar la pèrdua de connectivitat.
Segurament et sona que el món de les telecomunicacions no para d'avançar, però hi ha un procés en marxa que ens pot agafar molts desprevinguts: el desmantellament de les xarxes mòbils més antigues. Estem parlant de l'apagada de les tecnologies 2G i 3G , un moviment coordinat pels operadors de telefonia a tot el planeta per deixar enrere sistemes que ja fan olor de tancat i obrir pas a la velocitat del 5G.
Encara que per a la majoria de nosaltres, que portem un smartphone modern a la butxaca, això sembli una mica irrellevant, la realitat és que hi ha una quantitat ingent de dispositius invisibles que depenen daquestes xarxes. Des del botó de pànic d´un ascensor fins a l´alarma d´una casa o el sistema d´emergència d´un cotxe; si no ens posem les piles amb l'actualització del maquinari, ens trobarem que milers de serveis vitals simplement deixen de funcionar d'un dia per l'altre.
Per què es decideix apagar aquestes xarxes?

La raó principal és purament tècnica i econòmica. L'espectre radioelèctric és com una autopista amb carrils limitats; si mantenim carrils reservats per a cotxes dels anys 90 (el 2G i 3G), no hi ha lloc per als vehicles moderns. Els operadors necessiten alliberar les freqüències de 900 MHz i 2.100 MHz per ampliar la cobertura de 4G i 5G, especialment a zones rurals on el senyal sol ser més feble.
A més, mantenir encesa una infraestructura obsoleta és un maldecap. Aquestes xarxes són molt menys eficients energèticament i presenten vulnerabilitats de seguretat que avui dia són inacceptables. En tancar l'aixeta de la 2G i 3G, es redueix el cost de manteniment i millora la qualitat del servei global.
El panorama a Espanya: Quan passarà el tancament?

Al nostre país, l'estratègia ha estat clara: primer es va eliminant la 3G i es deixa la 2G com un “salvavides” durant més temps. Operadors com Vodafone i Orange ja han avançat molt en la retirada de la xarxa 3G. S'espera que l' apagada total d'ambdues tecnologies es produeixi progressivament entre el 2026 i el 2027, encara que hi ha matisos importants.
Movistar té previst un calendari de tancament entre el 2026 i el 2027, mantenint la 2G com a xarxa de seguretat per a l'IoT. Per la seva banda, Orange ja ha sortit adéu a la 3G i preveu que la 2G desaparegui a finals del 2026. Vodafone segueix una línia similar, potenciant el VoLTE i apuntant a un tancament de la 2G entre finals del 2026 i principis del 2027 . Tot i això, el Govern està avaluant prolongar certs serveis crítics fins al 2030 per evitar el caos.
Situació a la resta d'Europa i al món

No tots els països van al mateix ritme. A Alemanya, per exemple, la 3G ja és història des del 2021. La 2G resistirà fins al 2028 en operadors com Deutsche Telekom i Telefónica Alemanya, encara que per a aplicacions crítiques d'IoT es podria allargar fins al gener del 2031.
Si mirem altres països, veiem escenaris molt variats:
- Suïssa, Estats Units i Austràlia: Ja han desconnectat pràcticament tot el llegat de 2G i 3G.
- Països Baixos: La 3G ha caigut i la 2G s'anirà esvaint fins a finals del 2027.
- Bèlgica, Polònia i Eslovàquia: Planegen mantenir la 2G operativa fins a l'any 2030.
- Suècia i Noruega: Tenen previst l'apagada completa per a finals del 2025.
Els sectors més afectats: El perill real

Aquí és on la cosa es posa seriosa. No parlem que no puguis fer una trucada amb un mòbil vell, sinó de sistemes que salven vides. El sistema eCall dels vehicles , obligatori a la UE des del 2018, és un dels punts més crítics. Molts cotxes fabricats fins fa poc fan servir mòduls 2G/3G per avisar el 112 en cas d'accident greu. Si la xarxa cau, el cotxe continua funcionant, però el botó d'emergència podria quedar mut.
Un altre gran problema són els ascensors. A Espanya hi ha milions d?instal·lacions, i una gran part té més de 20 anys. La llei exigeix que l?ascensor faci un autotest cada 72 hores per assegurar que es pot comunicar amb el centre de rescat. Si el mòdul és 2G i la xarxa desapareix, l'ascensor quedaria fora de servei legalment. També estan en risc els datàfons a zones rurals, la teleassistència per a gent gran i els sistemes d'alarma domèstica antics.
Solucions i tecnologies del futur
Per no quedar-nos incomunicats, la clau és migrar cap a estàndards moderns. No es tracta només de canviar la targeta SIM (que avui dia solen ser compatibles amb tot), sinó d' actualitzar el maquinari del dispositiu . Si l'aparell no suporta 4G o 5G, caldrà canviar el mòdem o el microprogramari.
Pel món de l'IoT, hi ha tres camins principals:
- 5G: Ideal per a processos industrials en temps real i vehicles autònoms per la seva baixíssima latència.
- LTE-M: Perfecte per a dispositius mòbils com a rastrejadors o comptadors, ja que consumeix poca energia i té gran abast.
- Narrowband IoT (NB-IoT): La millor opció per a sensors fixos (aigua, gas) que estan a soterranis o zones remotes, gràcies al seu capacitat de penetració en interiors.
En el cas dels cotxes, la solució és el NG-eCall , que utilitza xarxes 4G/5G sobre IMS. Algunes marques, com CUPRA, ja estan implementant actualitzacions sense fil (OTA) o solucions d'eCall privat perquè els clients no es vegin afectats pel tancament de les xarxes públiques.
La transició cap al 4G, 5G i les xarxes de baix consum és un pas inevitable per garantir que la nostra infraestructura digital sigui segura i eficient. Tot i que el procés d'actualització de milions de dispositius pot semblar una tasca titànica, és l'única manera d'evitar que els serveis essencials, com les trucades d'emergència o el manteniment d'ascensors, esdevinguin obsolets. Els qui s'anticipen migrant el maquinari a estàndards com NB-IoT o LTE-M asseguraran una connectivitat estable i duradora per a les properes dècades.